Pel redisseny de la targeta de metro faig una proposta totalment diferent centrada en resoldre les mancances principals que presenta l’actual targeta de cartó:

Durabilitat: El dispositiu consta d’un cos de plàstic (pot ser plàstic reciclat per fer-lo més sostenible), una pantalla, un botó, un altaveu i una argolla per poder-lo penjar (al clauer per exemple). Cada dispositiu estaria associat a un usuari i es podria sincronitzar tant amb el telèfon mòbil com amb les màquines de compra de bitllets per poder-lo carregar o triar la tarifa més convenient.

Estalvi de temps: El seu funcionament seria similar a un Tele-Tag, és a dir, només caldria portar-lo a sobre en el moment de passar per les portes d’accés a l’estació, que per mitjà d’un lector, identificaria el dispositiu per obrir les portes.

Correcta llegibilitat dels viatges restants: La pantalla permet visualitzar de manera correcta els viatges restants que es descomptarien cada vegada que es passi pel detector.

Missatge sonor i adaptat al Disseny Universal: En el dors del dispositiu hi ha un botó que activaria l’altaveu per indicar els viatges restants o informació rellevant. Aquest dispositiu és molt més fàcil d’usar que la targeta de cartó convencional i està adaptat a tots els percentils i al Disseny Universal. També es podria dissenyar un nou sistema tarifari, ja que a través dels detectors el sistema pot saber l’estació d’entrada i de sortida de l’usuari, així com el temps que ha trigat a fer el recorregut, proporcionant dades valuoses per a la posterior identificació de problemes i millorar encara més el sistema.