Selecció del dispositiu
Al llarg d’aquesta assignatura hem analitzat algunes de les principals funcions que es poden dur a terme a la plaça de la Universitat, com per exemple, és un punt de trobada i concentració de persones, hi trobem diferents mitjans de transport que comuniquen amb altres punts de la ciutat, ofereix espais de descans, els skaters hi practiquen esport, etc. Però l’activitat principal es desenvolupa al voltant de l’estació de metro. De tots els mitjans de transport que trobem dins la plaça, el metro és el més utilitzat. Hi conflueixen dues línies, la L1 i la L2 que són de les més freqüentades de la ciutat. Segons dades de TMB, són les línies que tenen l’interval de pas més curt en hora punta, 2,52 minuts per a la línia L1 i 3,15 minuts per a la línia L2.
En aquest exercici estudiarem i redissenyarem el sistema que ha de seguir un usuari per entrar el metro, agafant com a dispositiu principal la targeta TMB. Tot i que ja es comencen a implementar alguns sistemes digitals, com ara la TMobilitat, la típica targeta de cartó és la que més es fa servir.
Per la majoria d’usuaris que ens desplacem amb mitjans de transport públic, la targeta de TMB és un element indispensable que forma part d’un procés diari que es desenvolupa de manera més o menys rutinària, i que a les portes d’un món digital, són molts els aspectes que es poden millorar per apropar encara més el transport al Disseny Universal.
Anàlisi del disseny de la targeta
La targeta presenta un disseny molt simple. Està formada per una cartolina de 86 mm d’amplada i 54 mm d’alçada. A la part de l’anvers s’hi mostren les dades principals, com ara el tipus de targeta, si és un títol integrat (permet agafar varis transports dins un temps assignat) i la durabilitat. En la part del revers, hi trobem la banda magnètica (que llegirà la màquina per donar-nos accés), un holograma que en verifica l’autenticitat, i una numeració que s’imprimeix amb tinta cada vegada que passem la targeta pel sistema de pas.
La principal funció de la targeta és donar accés a l’usuari per entrar a les portes del metro, autobús, tren o tramvia, ja que la mateixa targeta engloba tots aquests mitjans de transport. Acostuma a ser de caràcter unipersonal i és imprescindible tenir-la a mà i passar-la pel detector cada vegada que volem accedir al transport.
Tipologies de targetes
Si l’usuari decideix adquirir la targeta a través de les màquines de venda, que és el sistema més utilitzat, haurà de seguir una sèrie de passos que indica la mateixa màquina, com per exemple, seleccionar l’idioma, seleccionar el tipus de targeta, i finalment seleccionar el mètode de pagament. Per tant, el procés de compra és relativament complex i cal conèixer el sistema o estar familiaritzat amb la compra automàtica de dispositius.
Aquestes són les principals targetes que podem adquirir tant a les màquines de venda situades a cada estació com a través del web de TMB:
Funció de la targeta
La principal funció de la targeta és, per una banda, donar pas a l’usuari a l’interior de l’estació mitjançant les portes d’accés que s’obren un cop hem passat la targeta pel lector, i per una altra computar el nostre viatge dins el sistema.
Tot i que el fet de passar la targeta pel lector és molt simple i té una durada de pocs segons, la interacció d’agafar el metro requereix de diversos passos que s’han de realitzar de manera consecutiva, sempre en el mateix ordre i no totes les accions tenen lloc dins l’estació de metro:
El primer pas és adquirir la targeta, que es pot efectuar dins la mateixa estació o en altres punts de venda com ara quioscos o per internet. Aquesta acció està composta de diversos passos:
1. Tenir clar el viatge que volem realitzar.
2. Anar al punt de venda.
3. Seleccionar el tipus de bitllet.
4. Pagar la targeta mitjançant la passarel·la de pagament.
Un cop obtinguda la targeta cal anar fins a l’estació. En aquest punt l’usuari ha d’haver fet una altra selecció prèvia, que és decidir quina estació li escau millor en funció de la seva ubicació inicial i la seva destinació.
Dins l’estació cal inserir la targeta dins el lector per poder obrir les portes de pas. Cada estació consta de sistemes adaptats per persones amb necessitats especials com per exemple portes més amples per a persones amb cadira de rodes i ascensors.
Tot aquest procés sovint es du a terme de manera rutinària per a les persones que estan acostumades als mitjans de transport i que ja tenen après el sistema, però per un usuari que ha d’agafar el metro per primera vegada o que té alguna dificultat, pot arribar a ser força confús. Són diverses les interaccions que s’han de realitzar, i en certes ocasions hi ha factors que les compliquen, com per exemple, cal tenir present els horaris del metro, les estacions acostumen a ser sorolloses i plenes de gent, a l’hora de comprar tiquet hi ha moltes possibilitats on escollir, etc.
Hem de tenir en compte, que totes les interaccions que es duen a terme dins l’estació són accions compartides amb una gran quantitat d’usuaris, sobretot en les hores de màxima afluència. Per això, hi ha la necessitat de què aquests processos siguin tan ràpids com sigui possible i que el flux de persones sigui continuo.
Ergonomia
L’ús de la targeta està destinat al percentil més ampli possible que engloba el principi de disseny extrem, ja que ha de poder ser utilitzat pel màxim de persones possible. En aquest cas, l’usuari té una relació interactiva activa amb la targeta, és a dir, hi ha d’intervenir directament per poder-la utilitzar, tot i que no requereix un esforç muscular concret, sí que requereix una certa coordinació, sobretot a l’hora d’adquirir-la i d’encertar-la en la màquina lectora de l’estació. Aquesta activitat és de caràcter necessari, ja que es fa en tota mena de condicions, independentment de l’entorn.
Totes les activitats es poden dur a terme tant dret (en el cas de la majoria de les persones), com assegut (en el cas de les persones en cadira de rodes). Totes les estacions estan equipades amb instal·lacions adaptades, com per exemple, màquines de venda de targetes a mitjana alçada i portes més amples per persones amb necessitats especials.
El moviment que ha de realitzar el cos és relativament senzill, ja que les accions principals es desenvolupen amb les mans, però també s’impliquen el braç, el colze i el canell. La mida de la targeta està adaptada per poder ser subjectada amb facilitat i fins i tot té les dimensions estàndard d’una targeta comuna per poder ser guardada dins la cartera.
Fonts:
1. TMB. Dades bàsiques. [en línia] <https://www.tmb.cat/documents/20182/94438/Dades+basiques+2022+CA-EN/617a88d1-0818-4aaf-a3a7-836a201c364f/> [Consulta: 11 Maig 2022]
2. TMB. T-mobilitat. [en línia] <https://www.tmb.cat/es/sobre-tmb/mejoras-red-transporte/t-mobilitat> [Consulta: 11 Maig 2022]
3. Enric Botella. Saps què volen dir les xifres que s’imprimeixen al revers de la T-10?. [en línia] <https://noticies.tmb.cat/transport/saps-que-volen-dir-xifres-que-simprimeixen-revers-de-t-10> [Consulta: 13 Maig 2022]
4. TMB. Bitllets i tarifes. [en línia] <https://www.tmb.cat/ca/tarifes-metro-bus-barcelona> [Consulta: 13 Maig 2022]
5. Romualdo Gondomar i Enric Mor. Quadern de Disseny centrat en les personess. [en línia] <https://quadern-dcp.recursos.uoc.edu/4-ergonomia-3/> [Consulta: 18 Maig 2022] 6. Antonio Carmona Benjuema. Datos antropométricos de la población laboral española. [en línia] <https://es.slideshare.net/prevencontrol/datos-antropomtricos-de-la-poblacin-laboral-espaola> [Consulta: 18 Maig 2022]
Hola Laura!
El dispositiu que has analitzat és correcte, hauries d’incloure mides de les mans i els dits i més mides del dispositiu que tinguin en contacte amb l’usuari.
Et recomano revisar el Design toolkit per trobar més informació rellevant per afrontar la proposta.
També és important que fer el llistat de troballes i problemes identificats com a resum del dispositiu.
Per la proposta és important que no es basi només amb la pantalla ni amb la part tecnològica del dispositiu, s’hauria d’afegir noves funciones i que siguin analògiques per tal d’interactuar amb l’usuari.
Qualsevol cosa parlem.
K.