Entra a la meua escola!
Ací us mostre el meu lloc de treball. Espai de plena interacció diària de la
xicalla. Amb racons molt interessants d’explorar des del punt de vista de l’affordance.
- Com que hi treballe en aquesta escola, tinc accés lliure de dilluns a divendres.
- No hi ha cap dificultat a parar-me, fer totes les fotos que calga i observar tranquil·lament cadascuna de les accions i moviments que allí es realitzen.
- Cada dia els infants juguen, exploren, creen els seus mons, aprofiten cada racó, cada espai imaginat…
- L’espai està organitzat per zones, amb diferents rugositats del sòl, depenent de si canviem d’un espai a un altre, a més de jocs. Degut a la situació covid, tenim elements (tanques) que separen camins per cadascun dels grups bombolla.
- En aquest cas no hi ha a la zona d’esbarjo dispositius digitals. Si tenim previst la setmana que ve, al costat de la biblioteca, posar una zona de lectura a l’aire lliure cada vegada que isquen al pati.
La nostra és una escola amb espais molt amplis. Curiosament, aquest any estem celebrant el 65 aniversari. Aleshores, en compte de centrar-me en tot el pati davanter, trobe seria més eficient per la posterior anàlisi i construcció de maqueta, posar l’atenció en la zona de jocs (9).
Amb relació a la zona escollida, és a dir, la zona de jocs (9) voldria compartir-vos una experiència de quan vaig estar, ara fa tres anys visitant algunes escoles a Finlàndia.
Aquesta matèria, i concretament l’exercici sobre el disseny universal, m’ha fet reflexionar i veure com les escoles públiques fineses, disposen d’un estat bastant més avançant i madur que el nostre, pel que fa a disseny inclusiu, disseny universal o disseny per a totes i tots.
Quan visitava Finlàndia, el misteri d’educació estava començant a construir o reformar les escoles i que aquestes foren diàfanes, és a dir, sense murs. Amb això vull dir que les parets s’havien convertit en cortines i els diferents mobles o qualsevol altre objecte de l’espai, es podria moure, canviar, reorganitzar…
El resultat?, una organització més flexible, amb major autonomia per a l’alumnat. Aquest, centre del procés d’ensenyament-aprenentatge disposava d’un espai organitzat per zones on, aquella més propera tenia una major atenció del professorat mentre que la més llunyana menys.
Hi havia tarimes, casetes, coixins… tot un desplegament d’estris que guiaven a l’alumnat i li donaven estratègies per confeccionar un aprenentatge autònom i responsable. A més, l’alumnat de primària (últims nivells), i secundària, tenia classes de cuina, amb tot l’equipament d’última generació.
Val a dir que, pràcticament el 100% de l’educació a Finlàndia és pública i que al centre de cada poble hi ha quasi sempre una escola. A més, l’alumnat amb mobilitat reduïda anava al centre ordinari, amb tot el que suposa d’adaptabilitat (ascensor, rampes, infermers, fisioteràpia…).
Us deixe algunes imatges que vaig fer, sempre amb autorització dels companys i companyes finesos.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Vicent!
Em sembla molt interessant l’espai que has escollit, a les escoles especialment als patis hi ha molta feina a fer d’inclusió.
Crec que tot l’espai és massa gran, centrat en una zona més concreta per poder assolir l’abast dels exercicis que vindrà després.
Intenta completar aquesta publicació amb l’espai que hagis escollit.
Per l’anàlisis serà interessant incloure les circulacions i les zones d’ombra i com això pot afectar a l’ús de l’espai.
Qualsevol cosa parlem.
K.
Hola Kike,
Finalment, em decante per la zona de Jocs. Disculpa el mal de cap, que he estat dubtant fins a l’últim moment.
Avui mateix he compartit a l’entrada de l’Àgora una experiència molt enriquidora que vaig tenir a les escoles
de Finlàndia. Intente explicar, des del punt de vista del disseny inclusiu i el disseny universal, com les escoles
públiques a Finlàndia estan dissenyades, com es pensa l’espai amb unes finalitats concretes i tenint molt en compte
unes necessitats per fomentar la igualtat d’oportunitats i la no discriminació.
I pensava… estem a any llum!!!!!
Però, hem d’avançar. En aquests casos, és també una qüestió de diners, i evidentment, de prioritats de govern.
Aquesta setmana he estat fent observació contextual, segons la fitxa del Design Toolkit, per documentar la situació
observada.
Quan comentes sobre la circulació i les zones d’ombra, ho dius centrant-se en la zona 9?
En aquesta zona, que és la que finalment he triat, com que no hi ha ombra, i quan el sol apreta, molts
dels i les alumnes es posen baix de la caseta, on troben el seu lloc “dels secrets” però, també per amagar-se
del sol. Dénia és una població costanera del mediterrani on, a partir d’ara, quan ix el sol, ja comença a notar-se.
No sé si et refereixes a això?
Moltes gràcies.
Vicent Domingo