Quina activitat he triat? En què consisteix? 

A la Pac1 vaig escollir estudiar i representar la zona de jocs del pati de  l’escola pública on treballe.

L’activitat seleccionada té lloc al mòdul de jocs més gran, és a dir, on està la casa, la xarxa, la rampa i el tobogan. Es tracta d’entrar a la zona de jocs, muntar per la rampa i tirar-se pel tobogan. En aquest cas, no requerim tot l’espai de la zona de jocs. Podem executar l’activitat fent ús de la 2a meitat de l’espai delimitat, ja que el mòdul al qual ens estem referint se situa en aquesta part. 

En quines tasques es pot dividir l’activitat escollida. S’executen de manera consecutiva o simultània i com es tracta la transició entre elles. 

1. En primer lloc, l’infant haurà d’entrar a la zona de jocs, delimitada per una forma, textura i color diferent de la resta del pati de l’escola. 
2. A continuació ha de caminar cap a la rampa. 
3. Una vegada a la rampa, s’ha de tenir l’habilitat de poder-la pujar, amb ajuda de les fustes que fan d’esglaons. 
4. Situats dalt de la plataforma, girem sensiblement el cos cap a la dreta, mirant el tobogan. 
5. Caldrà ajupir-se per acomodar el cos a la forma del tobogan i bellugar-se.
6. Finalment, una vegada baix, haurem de tenir el reflex de saber que hem arribat a la fi per poder posar els peus a terra amb la intenció d’aixecar-se. 

Planta amb la divisió de l’activitat. Escala 1:50

Alçat de la zona de jocs. Escala 1:50

Us deixe ací, amb pdf, l’activitat observada,

així com les mesures dels jocs i entre els jocs,

amb les variants de flux de cada interacció.

Entra a la meua escola!

Ací us mostre el meu lloc de treball. Espai de plena interacció diària de la

xicalla. Amb racons molt interessants d’explorar des del punt de vista de l’affordance.

1. Com que hi treballe en aquesta escola, tinc accés  lliure de dilluns a divendres.
2. No hi ha cap dificultat a parar-me, fer totes les fotos que calga i observar tranquil·lament cadascuna de les accions i moviments que allí es realitzen.
3. Cada dia els infants juguen, exploren, creen els seus mons, aprofiten cada racó, cada espai imaginat…
4. L’espai està organitzat per zones, amb diferents rugositats del sòl, depenent de si canviem d’un espai a un altre, a més de jocs. Degut a la situació covid, tenim elements (tanques) que separen camins per cadascun dels grups bombolla.
5. En aquest cas no hi ha a la zona d’esbarjo dispositius digitals. Si tenim previst la setmana que ve, al costat de la biblioteca, posar una zona de lectura a l’aire lliure cada vegada que isquen al pati.

La nostra és una escola amb espais molt amplis. Curiosament, aquest any estem celebrant el 65 aniversari.  Aleshores, en compte de centrar-me en tot el pati davanter, trobe seria més eficient per la posterior anàlisi i construcció de maqueta, posar l’atenció en la zona de jocs (9).

Amb relació a la zona escollida, és a dir, la zona de jocs (9) voldria compartir-vos una experiència de quan vaig estar, ara fa tres anys visitant algunes escoles a Finlàndia.

Aquesta matèria, i concretament l’exercici sobre el disseny universal, m’ha fet reflexionar i veure com les escoles públiques fineses, disposen d’un estat bastant més avançant i madur que el nostre, pel que fa a disseny inclusiu, disseny universal o disseny per a totes i tots.

Quan visitava Finlàndia, el misteri d’educació estava començant a construir o reformar les escoles i que aquestes foren diàfanes, és a dir, sense murs. Amb això vull dir que les parets s’havien convertit en cortines i els diferents mobles o qualsevol altre objecte de l’espai, es podria moure, canviar, reorganitzar…

El resultat?, una organització més flexible, amb major autonomia per a l’alumnat. Aquest, centre del procés d’ensenyament-aprenentatge disposava d’un espai organitzat per zones on, aquella més propera tenia una major atenció del professorat mentre que la més llunyana menys.

Hi havia tarimes, casetes, coixins… tot un desplegament d’estris que guiaven a l’alumnat i li donaven estratègies per confeccionar un aprenentatge autònom i responsable. A més, l’alumnat de primària (últims nivells), i secundària, tenia classes de cuina, amb tot l’equipament d’última generació.

Val a dir que, pràcticament el 100% de l’educació a Finlàndia és pública i que al centre de cada poble hi ha quasi sempre una escola. A més, l’alumnat amb mobilitat reduïda anava al centre ordinari, amb tot el que suposa d’adaptabilitat (ascensor, rampes, infermers, fisioteràpia…).

Us deixe algunes imatges que vaig fer, sempre amb autorització dels companys i companyes finesos.