Hola companys/es,

L’espai que he triat per a analitzar a aquesta primera PAC de Disseny Centrat en les Persones, es troba a Jardins de Magalí, situat al barri de Les Corts.

Es tracta d’un recinte on convergeixen diversos espais, com ara una pista de bàsquet, una zona d’aigua, una pista de petanca, un parc infantil, etc.

Jo em centraré en aquest últim, ja que és l’espai que més freqüento i on crec que es poden proposar més millores.

Alguns aspectes a millorar, per tal de fer de l’espai un lloc més intuïtiu, inclusiu i còmode, són la manca de senyalització, l’abundància de sorra i els desnivells entre paviments i l’accessibilitat de la majoria d’objectes/construccions de joc.

Entra a la meua escola!

Ací us mostre el meu lloc de treball. Espai de plena interacció diària de la

xicalla. Amb racons molt interessants d’explorar des del punt de vista de l’affordance.

1. Com que hi treballe en aquesta escola, tinc accés  lliure de dilluns a divendres.
2. No hi ha cap dificultat a parar-me, fer totes les fotos que calga i observar tranquil·lament cadascuna de les accions i moviments que allí es realitzen.
3. Cada dia els infants juguen, exploren, creen els seus mons, aprofiten cada racó, cada espai imaginat…
4. L’espai està organitzat per zones, amb diferents rugositats del sòl, depenent de si canviem d’un espai a un altre, a més de jocs. Degut a la situació covid, tenim elements (tanques) que separen camins per cadascun dels grups bombolla.
5. En aquest cas no hi ha a la zona d’esbarjo dispositius digitals. Si tenim previst la setmana que ve, al costat de la biblioteca, posar una zona de lectura a l’aire lliure cada vegada que isquen al pati.

La nostra és una escola amb espais molt amplis. Curiosament, aquest any estem celebrant el 65 aniversari.  Aleshores, en compte de centrar-me en tot el pati davanter, trobe seria més eficient per la posterior anàlisi i construcció de maqueta, posar l’atenció en la zona de jocs (9).

Amb relació a la zona escollida, és a dir, la zona de jocs (9) voldria compartir-vos una experiència de quan vaig estar, ara fa tres anys visitant algunes escoles a Finlàndia.

Aquesta matèria, i concretament l’exercici sobre el disseny universal, m’ha fet reflexionar i veure com les escoles públiques fineses, disposen d’un estat bastant més avançant i madur que el nostre, pel que fa a disseny inclusiu, disseny universal o disseny per a totes i tots.

Quan visitava Finlàndia, el misteri d’educació estava començant a construir o reformar les escoles i que aquestes foren diàfanes, és a dir, sense murs. Amb això vull dir que les parets s’havien convertit en cortines i els diferents mobles o qualsevol altre objecte de l’espai, es podria moure, canviar, reorganitzar…

El resultat?, una organització més flexible, amb major autonomia per a l’alumnat. Aquest, centre del procés d’ensenyament-aprenentatge disposava d’un espai organitzat per zones on, aquella més propera tenia una major atenció del professorat mentre que la més llunyana menys.

Hi havia tarimes, casetes, coixins… tot un desplegament d’estris que guiaven a l’alumnat i li donaven estratègies per confeccionar un aprenentatge autònom i responsable. A més, l’alumnat de primària (últims nivells), i secundària, tenia classes de cuina, amb tot l’equipament d’última generació.

Val a dir que, pràcticament el 100% de l’educació a Finlàndia és pública i que al centre de cada poble hi ha quasi sempre una escola. A més, l’alumnat amb mobilitat reduïda anava al centre ordinari, amb tot el que suposa d’adaptabilitat (ascensor, rampes, infermers, fisioteràpia…).

Us deixe algunes imatges que vaig fer, sempre amb autorització dels companys i companyes finesos.