Hola companys/es,

L’espai que he triat per a analitzar a aquesta primera PAC de Disseny Centrat en les Persones, es troba a Jardins de Magalí, situat al barri de Les Corts.

Es tracta d’un recinte on convergeixen diversos espais, com ara una pista de bàsquet, una zona d’aigua, una pista de petanca, un parc infantil, etc.

Jo em centraré en aquest últim, ja que és l’espai que més freqüento i on crec que es poden proposar més millores.

Alguns aspectes a millorar, per tal de fer de l’espai un lloc més intuïtiu, inclusiu i còmode, són la manca de senyalització, l’abundància de sorra i els desnivells entre paviments i l’accessibilitat de la majoria d’objectes/construccions de joc.

L’espai que s’ha estat treballant durant les anteriors activitats és el bar de la meva parella i el dispositiu seleccionat amb el qual s’interactua habitualment és el datàfon.

El dispositiu seleccionat permet la interacció amb la persona usuària i genera una acció que es pot contextualitzar a l’entorn on es troben tant la persona usuària com el dispositiu.

Les dimensions del dispositiu són les següents:

• 17,5 cm de llargada
• 8 cm d’ample
• 6 cm d’alçada

L’amplada de la mà humana fa 7,3925 centímetres i 20,873 centímetres de llarg, des del dit polze fins al dit petit. El datàfon té les mides perfectes per poder ser agafat amb les mans. Té una zona del datàfon del centre que està adaptat perquè sigui més pràctic d’agafar.

El datàfon és un dispositiu portàtil,  tant es pot utilitzar agafant-lo amb una mà, com agafant-lo amb les dues mans o directament  deixat sobre la taula. Segons el que l’usuari prefereixi.

El material principal del datàfon és el plàstic, goma pels botons i “vidre” per la pantalla tàctil.

Components del datàfon:

• Impressora + paper per fer impressions dels tiquets
• Bateria perquè el datàfon pugui ser portàtil
• Carregador de la bateria
• Lector per les targetes, contactless i xip
•  Entrada de la SIM perquè el datàfon funcioni

En donar clic als botons del datàfon fa un soroll per entendre que s’està prement un botó.

Problemes identificats:

• Quan es fa el cobrament al client seguidament surt el tiquet, i després de treure el tiquet, et pregunta si vols còpia o no. Si no pitges cap dels botons, la pantalla es queda amb la informació de fer la còpia i seguidament genera una còpia.
• El pes del datàfon es força gros
• El cable de carregador és molt llarg i amb moments de molta feina no pots “perdre” el temps en estar endollant el datàfon al carregador.
• Molta despesa de paper

En aquesta primera fase del procés de disseny explorarem els diferents volums que es poden utilitzar i com es poden relacionar amb l’espai i les persones. Partirem de formes geomètriques simples, com el triangle, el quadrat i el cercle. Tot i que aquestes formes geomètriques encara es troben en una etapa molt embrionària, cal escollir-ne una tipologia que en les següents fases s’anirà transformant en l’objecte final. Agafarem cada una d’aquestes formes geomètriques i la situem dins la plaça de la Universitat per poder dibuixar-la. Això ens ajudarà a determinar-ne algunes propietats i característiques.

Després d’haver comparat les formes geomètriques proposades en l’apartat anterior, he triat el volum triangular, ja que m’ha semblat que és el més versàtil i el que millor es pot adaptar a les característiques de la plaça. Crec que és important dibuixar el volum dins la plaça, per poder estudiar-ne millor l’entorn i adaptar-lo a les necessitats dels usuaris sense perdre el context de l’emplaçament que hem estat estudiant al llarg de l’assignatura. Profunditzant en l’anàlisi d’aquest volum, podem atorgar-li les següents funcionalitats:

1. Si es situa al costat del banc de pedra pot actuar com a rampa pels skaters.
2. Al costat del banc també pot servir per recolzar-s’hi i així ampliar la funcionalitat del banc, fent-lo més còmode.
3. Com que els seus costats són diferents, pot utilitzar-se com a tamboret.
4. La seva inclinació permet pujar o baixar una superfície amb més comoditat, per exemple, si el situem al costat d’un esgraó.
5. Pot servir per recolzar-hi els peus.
6. Si és buit per dins, s’hi poden guardar objectes. Per exemple, si és un tamboret per seure-hi, també pot tenir la qualitat de recipient i deixar-hi els objectes personals a dins.

Funció del volum triangular

La funció principal escollida pel volum serà la de suport per a l’esquena o les cames. L’objecte serà un suport modular i fàcil de transportar que es podrà moure per a qualsevol emplaçament de la plaça de la Universitat, però estarà especialment dissenyat per poder-se unir amb el banc principal de pedra i ser-ne una extensió per millorar la comoditat dels usuaris, i convidar així a la gent a passar-hi més estona ja sigui de manera individual o col·lectiva.

La seva forma triangular permet que es pugui unir entre si, formant conjunts modulars. Per comprovar i poder experimentar aquest aspecte he imprès diversos volums amb l’ajut d’una impressora 3D, i així poder “jugar” amb les formes i trobar-ne noves utilitats. Crec que és important, si tenim en compte les característiques de la plaça de la Universitat, que aquest objecte sigui d’ús col·lectiu i no individual. En aquesta fase, estudiarem la funcionalitat del volum amb un triangle isòsceles, on dues de les tres arestes tenen la mateixa mida. Aquesta és la forma més bàsica i equilibrada per poder començar a treballar. La mida de cada aresta serà de 45 cm, que coincideix amb l’alçada del banc de pedra en forma de cub allargat que hi ha a la plaça. És important que almenys una de les cares tingui aquesta mida per poder-s’hi unir.

Quina activitat he triat? En què consisteix? 

A la Pac1 vaig escollir estudiar i representar la zona de jocs del pati de  l’escola pública on treballe.

L’activitat seleccionada té lloc al mòdul de jocs més gran, és a dir, on està la casa, la xarxa, la rampa i el tobogan. Es tracta d’entrar a la zona de jocs, muntar per la rampa i tirar-se pel tobogan. En aquest cas, no requerim tot l’espai de la zona de jocs. Podem executar l’activitat fent ús de la 2a meitat de l’espai delimitat, ja que el mòdul al qual ens estem referint se situa en aquesta part. 

En quines tasques es pot dividir l’activitat escollida. S’executen de manera consecutiva o simultània i com es tracta la transició entre elles. 

1. En primer lloc, l’infant haurà d’entrar a la zona de jocs, delimitada per una forma, textura i color diferent de la resta del pati de l’escola. 
2. A continuació ha de caminar cap a la rampa. 
3. Una vegada a la rampa, s’ha de tenir l’habilitat de poder-la pujar, amb ajuda de les fustes que fan d’esglaons. 
4. Situats dalt de la plataforma, girem sensiblement el cos cap a la dreta, mirant el tobogan. 
5. Caldrà ajupir-se per acomodar el cos a la forma del tobogan i bellugar-se.
6. Finalment, una vegada baix, haurem de tenir el reflex de saber que hem arribat a la fi per poder posar els peus a terra amb la intenció d’aixecar-se. 

Planta amb la divisió de l’activitat. Escala 1:50

Alçat de la zona de jocs. Escala 1:50

Us deixe ací, amb pdf, l’activitat observada,

així com les mesures dels jocs i entre els jocs,

amb les variants de flux de cada interacció.

L’espai escollit ha estat el bar de la meva parella.

Laura Rosell

Entra a la meua escola!

Ací us mostre el meu lloc de treball. Espai de plena interacció diària de la

xicalla. Amb racons molt interessants d’explorar des del punt de vista de l’affordance.

1. Com que hi treballe en aquesta escola, tinc accés  lliure de dilluns a divendres.
2. No hi ha cap dificultat a parar-me, fer totes les fotos que calga i observar tranquil·lament cadascuna de les accions i moviments que allí es realitzen.
3. Cada dia els infants juguen, exploren, creen els seus mons, aprofiten cada racó, cada espai imaginat…
4. L’espai està organitzat per zones, amb diferents rugositats del sòl, depenent de si canviem d’un espai a un altre, a més de jocs. Degut a la situació covid, tenim elements (tanques) que separen camins per cadascun dels grups bombolla.
5. En aquest cas no hi ha a la zona d’esbarjo dispositius digitals. Si tenim previst la setmana que ve, al costat de la biblioteca, posar una zona de lectura a l’aire lliure cada vegada que isquen al pati.

La nostra és una escola amb espais molt amplis. Curiosament, aquest any estem celebrant el 65 aniversari.  Aleshores, en compte de centrar-me en tot el pati davanter, trobe seria més eficient per la posterior anàlisi i construcció de maqueta, posar l’atenció en la zona de jocs (9).

Amb relació a la zona escollida, és a dir, la zona de jocs (9) voldria compartir-vos una experiència de quan vaig estar, ara fa tres anys visitant algunes escoles a Finlàndia.

Aquesta matèria, i concretament l’exercici sobre el disseny universal, m’ha fet reflexionar i veure com les escoles públiques fineses, disposen d’un estat bastant més avançant i madur que el nostre, pel que fa a disseny inclusiu, disseny universal o disseny per a totes i tots.

Quan visitava Finlàndia, el misteri d’educació estava començant a construir o reformar les escoles i que aquestes foren diàfanes, és a dir, sense murs. Amb això vull dir que les parets s’havien convertit en cortines i els diferents mobles o qualsevol altre objecte de l’espai, es podria moure, canviar, reorganitzar…

El resultat?, una organització més flexible, amb major autonomia per a l’alumnat. Aquest, centre del procés d’ensenyament-aprenentatge disposava d’un espai organitzat per zones on, aquella més propera tenia una major atenció del professorat mentre que la més llunyana menys.

Hi havia tarimes, casetes, coixins… tot un desplegament d’estris que guiaven a l’alumnat i li donaven estratègies per confeccionar un aprenentatge autònom i responsable. A més, l’alumnat de primària (últims nivells), i secundària, tenia classes de cuina, amb tot l’equipament d’última generació.

Val a dir que, pràcticament el 100% de l’educació a Finlàndia és pública i que al centre de cada poble hi ha quasi sempre una escola. A més, l’alumnat amb mobilitat reduïda anava al centre ordinari, amb tot el que suposa d’adaptabilitat (ascensor, rampes, infermers, fisioteràpia…).

Us deixe algunes imatges que vaig fer, sempre amb autorització dels companys i companyes finesos.